Trist però cert, el 26 d'abril del 1986 a la 1 de la matinada va explotar el rector 4 deixant a tots els habitants sense casa, va ser la pitjor tragèdia del S.XX.
1.22: La cosa es comença a complicar els encarregats de la central comencen a fer proves i no troben solució.
1.23: Tenen por, les barres de grafit van cada cop mes fortes donant cops cada cop mes forts deixant-los sense alè.
1.23.58: Les plaques de 350 quilos cada una comencen a saltar per la sala, de la que surt una bola de foc.
La central queda a les fosques, sota la runa de la paret ensorrada surten els treballadors plens de ferides. Aconsegueixen sortir a la superfície marejats comencen a vomitar per causa de la radioactivitat.
A Txernòbill va explotar el rector 4 de la central nuclear deixant anar una vola de foc de 7 metres de diàmetre i 3 metres d'alt, que va anar dirigint-se cap al centre de Europa; passant per altres estats fins arribar al centre de França. Ningú abans havia vist altre cosa semblant i no sabien que fer, algunes persones resaven i d'altres esperaven, sense ninguna solució. Els habitants notaven una calor immensa, les gotes de pluja (de la radioactivitat), els ulls ploraven i el coll els hi picava cada cop més, mentre que la substàncies subatòmiques penetraven a la seva pell i als seus òrgans. La gent començava a tenir taques (de la radioactivitat), les taques de la mort que nomes els deixaria viure 16 anys condemnats des de la 1 de la matinada del dia 26 d'abril.
Com si res hagués passat anaven al parc a jugar amb els mes petits sense saber el que els hi venia a sobre amb pànic intentaven no pensar en el que havia passat la famosa nit de la fi del món.
En resum tota la gent estava molt espantada i quasi ningú va sobreviure a aquella tragèdia. El plutoni deixant el rastre durant 24.000 anys es el gas mes perillós que va poder sortir d'aquella central nuclear.
Això son les restes del rector 4.
